EIVISSA: PATRIMONI DE LA HUMANITAT

La UNESCO va inscriure EivissaIbiza, Biodiversitat i Cultura dins el conjunt de Patrimoni de la Humanitat el 4 de desembre de 1999. D’aquesta forma, les Pitiüses varen passar a formar part de l’exclusiu club mundial del qual Espanya és el membre amb major quantitat de béns.

Per a Eivissa, una illa eminentment turística, aquest reconeixement representa l’eina apropiada per promocionar tots els seus atractius i superar el tòpic de sol, platja i festa, conegut a tot el món. La cultura mil·lenària i la rica biodiversitat d’Eivissa han trobat a la declaració de Patrimoni de la Humanitat un víncul de promoció ideal. En aquestos darrers anys, Eivissa ja ha percebut un augment del turisme cultural, rural i esportiu, una de les seues apostes de futur més sòlides.

La UNESCO va declarar Patrimoni de la Humanitat l’acròpolis de Dalt Vila (el nucli de la ciutat d’Eivissa), les praderies de posidònia oceànica, llit de la rica biodiversitat marina de les Pitiüses, i la necròpolis feniciopúnica del Puig des Molins i l’assentament fenici de sa Caleta , vestigis dels primers pobladors de les illes. Dalt Vila és un monument a la Història. Dins els seus múltiples estrats se superposen vestigis de totes les cultures que han passat per l’illa, des dels primers pobladors de la badia de la ciutat d’Eivissa, passant per fenicis, cartaginesos, romans i musulmans, fins a la conquesta catalana a mans la Corona d’Aragó, al segle XIII. La seua arquitectura, de gran bellesa i senzillesa, ha fluït notablement en les construccions colonials del Nou Món.

Les praderies de posidònia –planta marina fanerògama endèmica de la Mediterrània- són l’origen de la bellesa i transparència de les aigües del mar pitiús. La seua conservació és per tant, un imperatiu, ja que la vasta biodiversitat de les aigües d’Eivissa i Formentera depenen directament de la seua bona salut. De la mateixa forma que els esculls coral·lins en els mars tropicals, les praderies de posidònia d’Eivissa i Formentera són un patrimoni mundial. Els darrers anys nombrosos factors han estat posant en risc la seua conservació, com són la invasió d’altres plantes i algues foranies, les àncores de les cada vegada més nombroses embarcacions esportives i la contaminació dels seus motors, o els abocaments d’arena en les platges previs a l’inici de la temporada turística.

Les 5 actuacions en 5 ciutats

He assignat els plans i idees força per a les 5 ciutats de la següent manera :

· Vancouver- Pla Màrqueting.

-Idea força: Riquesa cultural i natural

http://anna-luelmo.blogspot.com/2008/01/vancouver.html

· Dehli-Pla estratègic i màrqueting.
–Idea força: Ciutats Històriques i manca d’equipaments turístics.

http://francesclamora.blogspot.com/2008/01/t-delhi.html

· Boston-Pla director .
- Idea força: Centre neuràlgic dels negocis.
http://estudiantdospuntzero.blogspot.com/2008/01/els-deu-titulars-sobre-boston.html

· Tokyo- Pla màrqueting.
-Idea força: Poder econòmic, modernitat i historia.
http://martidd.blogspot.com/2008/01/tokyo.html

· Jakarta-Pla estratègic
- Idea força: Oferta turística diversificada(però sense suport)
http://www.laurabasi.blogspot.com/

Turisme envers el hachís

Varies ONGs espanyoles i marroquís proposen impulsar el turisme rural a la provincia de Chefchaouen, coneguda per ser una zona visitada per viatgers en busca de hachis. Aquesta iniciativa, anomenada Chaouen rural, funciona desde fa 3 anys.

Es tracta d'una societat marroquina amb una petita xarxa de vuit cases rurals vinculades a diverses cooperatives de productes artesanals, gastronòmics i culturals dels municipis de la província.

Els turistes que optin per aquest viatge no tindran comoditats ni grans luxos de les cases rurals, però si contaran amb l'autenticitat del paisatge de les muntanyes del Rif, els parcs naturals de Talassemtane i Bouchachem i, sobretot, la proximitat i el coneixement de la zona de la mà de les seves propis habitants i la garantia que es tracta d'una oferta legal i amb un objectiu solidari.

La meva opinió evidentment és possitiva. Aquesta iniciativa a aconseguit l'interés per turistes amb motivacions culturals i rurals, i els quals beneficien a la economia de la ciutat de Chaouen, i a més, la majoria dels residents ja no tenen la necessitat o l'obligació de marxar cap a altres ciutats, pel fet de les activitats derivades del hachis.

BODES ABORD!!

Ara ja et pots casar a l'aeroport!!!

Si t'agradaria tenir unes noces fora de lo normal, aquesta seria una manera de tenir-la. L'aeroport Schiphol d'Amsterdam aquest producte i sembla que la idea tindrà molt èxit. Les instal·lacions de l'aeroport ofereixen quatre opcions per a qui vulguin casar-se en aquest lloc d'alt vol.
La primera consisteix en casar-se en una sala de l'aeroport, situada en una torre amb molt bones vistes, i afegix la possibilitat de passar la nit en la terminal i agafar un avió al matí següent.

Altra oferta permet celebrar les noces en un avió antic DC-3 Dakota, que s'acompanya d'un petit trajecte per a 25 convidats.

Un tercer lot està dirigit als matrimonis més precipitats: sortir directament de viatge de nuvis una vegada conclogui la cerimònia.
I l'última opció dóna la possibilitat de celebrar l'enllaç en l'aeroport i posteriorment agafar un avió amb els convidats per a celebrar-lo en l'estranger i amb magnificència. Els directius de l'Aeroport han batejat aquesta idea menjo “Schipholweddings”.

El Schiphol no és l'únic aeroport que està comercialitzant aquest veta, en el d'Estocolm els casaments d'alt vol ja estan funcionant. Les diferents possibilitats es poden escollir i planejar a través d'internet (schipholweddings.nl) , a més l'empresa ha pensat fins i tot en el bescuit nupcial que també es pot encarregar juntament amb el paquet de serveis.

PLAN ESPECIAL DE ORDENACIÓN TURÍSTICA INSULAR DE LANZAROTE

Per veure més detalladament el treball del pla:
http://oget.wikispaces.com/TURISME

-Breu resum

Aquest pla afecta geogràficament la illa de Lanzarote. Concretament les zones turístiques de Charco del Palo (Haría y Teguise), Islas Homes (Teguise), Costa Teguise (Teguise), La Santa-Sport (Tinajo), Puerto del Carmen (Tías), Playa Blanca (Yaiza), Costa Sureste (Yaiza) i la Zona especial de Arrecife (Arrecife) .
L’objectiu del pla PET és pal·liar el problema del desenvolupament urbanístic,l’augment de zones turístiques, el qual afecta a la població i a la pèrdua de qualitat del l’entorn i vida. Per això l’objectiu és controlar aquest creixement,rehabilitar les zones madures, crear noves ofertes per potenciar la diferenciació a les zones ja consolidades, i rehabilitar i controlar l’edificació turística,la qual no es podrà dur a terme si no segueix la memòria ambiental per tal d’ afavorir a un menor impacte sobre el mediambient.

-Impressió general del pla

El pla proposa unes bones idees per afavorir al creixement turístic, l’aprofitament de zones turístiques, i la conservació de l’entorn. Segons la meva opinió, totes les destinacions turístiques haurien de fer o tenir un pla semblant en propostes, perquè si l’atractiu natural del lloc es perd com a conseqüència el turisme també. És important conservar bé el que és té en comptes d’ urbanitzar-ho tot i acabar amb els llocs naturals de la destinació.
L’estructura del pla és complicada, doncs per exemple no està ben definit en un punt quin és l’objectiu del pla. I no té línies estratègiques.


-Les tres coses que més us han agradat

En primer lloc, el que més m’agrada és la idea general del pla, remetent-me al que he dit abans és molt important rehabilitar les zones madures seguint un sistema mediambiental.
En segon lloc, m’agrada que facin un estudi del que s’havia aconseguit i de on es vol arribar amb el nou pla.
I per últim, la reconstrucció donarà treball a la gent resident i a nou vinguts, i es pretén fer augmentar la població de la zona d’Arrecife alhora que es millora l’oferta turística.

-Les tres coses que menys us han agradat

El pla no conté pressupostos. Per tant, sense una idea general de cap a on aniran les despeses o quina quantitat s’invertirà en cada proposta.

Altra aspecte negatiu és l’estructura del pla, és una mica complexa, no hi ha un ordre, i l’objectiu general s’ha d’extreure, vull dir que no n’hi ha un punt específic per als objectiu, per tant tornem al desordre. O per exemple no n’hi han estratègies. Si no es fan les estratègies el pla no es podrà dur a terme correctament.

I l’últim, és que no hi ha pressupostos,ni conclusions.


-Tres paraules que defineixen el pla

Plantejament, propostes i objectiu.

La industria del turismo desvela en Londres sus últimas tendencias

He trobat un artícle que parla de les noves tendències del turisme....com hi han poques..xd
Posaré el que més interessa:

• La Feria londinense constituye sobre todo un viaje por el planeta entero, concentrado en una superficie de 34.000 metros, donde con música, filmes, bailes, espectáculos y desgustaciones de productos regionales, los profesionales del sector promocionan sus regiones y nuevas formas de viajar.
  Entre estas nuevas tendencias del turismo mundial -que registró en el 2007 su cuarto año consecutivo de crecimiento- descolla el "turismo de la diáspora", con los inmigrantes regresando a sus países de origen en búsqueda de sus raíces, indica un informe publicado en la Feria.
  El documento destaca también "el turismo voluntario", donde los viajeros planifican sus viajes en torno a "objetivos humanitarios", y el "turismo decadente", inspirado en las exploraciones hedonistas de los ricos y célebres, rodeadas de lujo, alcohol, juegos, casinos.

És interessant el fet de fer un turisme decadent o no??és diferent, és més be una forma de "cotillear" una forma de vida.Però és una bona idea per explotar..., com el dark tourism. Amb tot es pot fer i crear turisme.

Resum tots els textos

Resum dels articles dels clusters.


Trobem moltes tipologies de clusters turistics per segons el motiu del viatge, la cultura, els valors...etc, i això depén del turisme que es faci i cadascun té els trets que els defineixen com a cluster.Les tipologies i mètodes destacats són els següents:

-Segons forma d’informació: es va fer un qüestionari per internet a istambul i els dos grups de busqueda d’infomació més utilitzada són els planificadors (estan oberts a més fonts d’informació com AAVV, familiars, amics..) i els exploradors(no necessiten tanta informació, i tampoc fan cas de familiars,mitjans de comunicació o d’altres fonts d’informació).

-Tipologies de la presa de decisió a l’hora de triar unes vacances: es fa un estudi a families,solters,grups d’amics i parelles, basant-se en les condicionants que afecten a l’hora de decidir el lloc de destí com l’entorn geogràfic, cultural i social.

-Efectes del turisme: Belize va ser una població influenciada pel turisme, modificant la forma i manera d’actuar dels residents. En aquesta regió es troben 3 grans tipus de turistes, el “developer tourist” que és el que compra un terreny i construeix instal·lacions turístiques, el “condo-tourist que és el jubilat d’un país benestant i “itinerant tourist” que és el que visita la zona en pocs dies. El mètode per aconseguir aquesta diferenciació va ser passar enquestes als habitants de la població.

-Els tres factors òptims per l’estudi del comportament turístic: La idea principal en la que es basa l’estudi, és que la població representa un rol determinat en funció de l’equilibri òptim entre tres funcions, els quals són;La familiaritat-estranyesa, estimulació-tranquilitat, estructura-independència.Pearce va desenvolupar 15 rols turístics, agrupats posteriorment en 5 clusters i posteriorment Gibson va disenyar una escala per determinar com s’inclouen els turistes dins aquests 15 rols:
Turista de sol i platja, Turista de nit, Antropologista, Arquiologista,Turista de masses organitzat,Turista d’aventura,Explorador,Turista de luxe, Turista espiritual,Turista de masses independent,Turista de classe alta,turista trotamundos,Turista de relax,Turista esportiu iTurista d’estudis.

-Turisme natural: es va fer un estudi a dos llocs amb activitats semblants, Tromso i Finmark. El primer lloc rebia mes persones adultes i el segon mçes joves. La metodología seguida per averiguar aquesta diferenciació de turistes va ser fer un questionari amb preguntes sobre perfils sociodemogràfics dels enquestats. Com per exemple l’edat, el gènere, els ingressos...etc, característiques dels viatges, els motius i les activitats del viatge.


-Turisme cultural: Els consumidors de cultura tenen diferents motivacions culturals. Hi ha diferents tipus de turistes culturals, però a EEUU i Canadà la majoria coincidien en:- econòmicament més foros i gasten més de vacances- Estan més temps en la destinació- Acostumen a allotjar-se en hotels i motels- Compren més- Són més intel·lectuals- Forma part del grup més dones que homes- Són d’edats avançades (pel babyboom).
La part més important del seu estudi és el resultat de l'enquesta realitzada a la gent preguntant sobre la seva motivació en la cultura, i aquests són els resultats:
Persones motivades per la cultura: 5% dels residents i un 15% dels tuistes
Persones motivades en part per la culura: 15% dels residents i 30% dels turistes
Persones accidentalment motivades per la cultura: 20% de cada classe
Persones a qui no els motiva la cultura: 40% dels residents i 15% dels turistes.

-L'estudi de Chul-min Mo,basat en l´­estudi de Cohen: Defineix les motivacions del turista per realitzar el viatge en:sociodemogràfiques, motivacions (negoci, oci....), activitats turístiques, experiències viscudes, formes de vida i valors.Els tipus de turista observats sçon: (organitzats de menor a major grau d'aventura): masses turistes organitzades,masses turistes individuals, explorador, rodamón (drifter). La metodologia que fa servir es basa en la d'altres autors i la seva pròpia experiència per a realtizar l'estudi del rol del turista.estudi basat en 2 escales al mateix temps subdividies en diferents estats. Però per millorar l´estudi Chul-min Mo va incloure l'experiència satisfactòria o insatisfactòria del turista; si el turista viatge amb nens o no; etc. Les preferències dels turistes combinades amb els seus valors personals proporcionen més informació per desenvolupar una segmentació del mercat internacional turístic.