La UNESCO va inscriure EivissaIbiza, Biodiversitat i Cultura dins el conjunt de Patrimoni de la Humanitat el 4 de desembre de 1999. D’aquesta forma, les Pitiüses varen passar a formar part de l’exclusiu club mundial del qual Espanya és el membre amb major quantitat de béns.
Per a Eivissa, una illa eminentment turística, aquest reconeixement representa l’eina apropiada per promocionar tots els seus atractius i superar el tòpic de sol, platja i festa, conegut a tot el món. La cultura mil·lenària i la rica biodiversitat d’Eivissa han trobat a la declaració de Patrimoni de la Humanitat un víncul de promoció ideal. En aquestos darrers anys, Eivissa ja ha percebut un augment del turisme cultural, rural i esportiu, una de les seues apostes de futur més sòlides.
La UNESCO va declarar Patrimoni de la Humanitat l’acròpolis de Dalt Vila (el nucli de la ciutat d’Eivissa), les praderies de posidònia oceànica, llit de la rica biodiversitat marina de les Pitiüses, i la necròpolis feniciopúnica del Puig des Molins i l’assentament fenici de sa Caleta , vestigis dels primers pobladors de les illes. Dalt Vila és un monument a la Història. Dins els seus múltiples estrats se superposen vestigis de totes les cultures que han passat per l’illa, des dels primers pobladors de la badia de la ciutat d’Eivissa, passant per fenicis, cartaginesos, romans i musulmans, fins a la conquesta catalana a mans la Corona d’Aragó, al segle XIII. La seua arquitectura, de gran bellesa i senzillesa, ha fluït notablement en les construccions colonials del Nou Món.
Les praderies de posidònia –planta marina fanerògama endèmica de la Mediterrània- són l’origen de la bellesa i transparència de les aigües del mar pitiús. La seua conservació és per tant, un imperatiu, ja que la vasta biodiversitat de les aigües d’Eivissa i Formentera depenen directament de la seua bona salut. De la mateixa forma que els esculls coral·lins en els mars tropicals, les praderies de posidònia d’Eivissa i Formentera són un patrimoni mundial. Els darrers anys nombrosos factors han estat posant en risc la seua conservació, com són la invasió d’altres plantes i algues foranies, les àncores de les cada vegada més nombroses embarcacions esportives i la contaminació dels seus motors, o els abocaments d’arena en les platges previs a l’inici de la temporada turística.
