Resum tots els textos

Resum dels articles dels clusters.


Trobem moltes tipologies de clusters turistics per segons el motiu del viatge, la cultura, els valors...etc, i això depén del turisme que es faci i cadascun té els trets que els defineixen com a cluster.Les tipologies i mètodes destacats són els següents:

-Segons forma d’informació: es va fer un qüestionari per internet a istambul i els dos grups de busqueda d’infomació més utilitzada són els planificadors (estan oberts a més fonts d’informació com AAVV, familiars, amics..) i els exploradors(no necessiten tanta informació, i tampoc fan cas de familiars,mitjans de comunicació o d’altres fonts d’informació).

-Tipologies de la presa de decisió a l’hora de triar unes vacances: es fa un estudi a families,solters,grups d’amics i parelles, basant-se en les condicionants que afecten a l’hora de decidir el lloc de destí com l’entorn geogràfic, cultural i social.

-Efectes del turisme: Belize va ser una població influenciada pel turisme, modificant la forma i manera d’actuar dels residents. En aquesta regió es troben 3 grans tipus de turistes, el “developer tourist” que és el que compra un terreny i construeix instal·lacions turístiques, el “condo-tourist que és el jubilat d’un país benestant i “itinerant tourist” que és el que visita la zona en pocs dies. El mètode per aconseguir aquesta diferenciació va ser passar enquestes als habitants de la població.

-Els tres factors òptims per l’estudi del comportament turístic: La idea principal en la que es basa l’estudi, és que la població representa un rol determinat en funció de l’equilibri òptim entre tres funcions, els quals són;La familiaritat-estranyesa, estimulació-tranquilitat, estructura-independència.Pearce va desenvolupar 15 rols turístics, agrupats posteriorment en 5 clusters i posteriorment Gibson va disenyar una escala per determinar com s’inclouen els turistes dins aquests 15 rols:
Turista de sol i platja, Turista de nit, Antropologista, Arquiologista,Turista de masses organitzat,Turista d’aventura,Explorador,Turista de luxe, Turista espiritual,Turista de masses independent,Turista de classe alta,turista trotamundos,Turista de relax,Turista esportiu iTurista d’estudis.

-Turisme natural: es va fer un estudi a dos llocs amb activitats semblants, Tromso i Finmark. El primer lloc rebia mes persones adultes i el segon mçes joves. La metodología seguida per averiguar aquesta diferenciació de turistes va ser fer un questionari amb preguntes sobre perfils sociodemogràfics dels enquestats. Com per exemple l’edat, el gènere, els ingressos...etc, característiques dels viatges, els motius i les activitats del viatge.


-Turisme cultural: Els consumidors de cultura tenen diferents motivacions culturals. Hi ha diferents tipus de turistes culturals, però a EEUU i Canadà la majoria coincidien en:- econòmicament més foros i gasten més de vacances- Estan més temps en la destinació- Acostumen a allotjar-se en hotels i motels- Compren més- Són més intel·lectuals- Forma part del grup més dones que homes- Són d’edats avançades (pel babyboom).
La part més important del seu estudi és el resultat de l'enquesta realitzada a la gent preguntant sobre la seva motivació en la cultura, i aquests són els resultats:
Persones motivades per la cultura: 5% dels residents i un 15% dels tuistes
Persones motivades en part per la culura: 15% dels residents i 30% dels turistes
Persones accidentalment motivades per la cultura: 20% de cada classe
Persones a qui no els motiva la cultura: 40% dels residents i 15% dels turistes.

-L'estudi de Chul-min Mo,basat en l´­estudi de Cohen: Defineix les motivacions del turista per realitzar el viatge en:sociodemogràfiques, motivacions (negoci, oci....), activitats turístiques, experiències viscudes, formes de vida i valors.Els tipus de turista observats sçon: (organitzats de menor a major grau d'aventura): masses turistes organitzades,masses turistes individuals, explorador, rodamón (drifter). La metodologia que fa servir es basa en la d'altres autors i la seva pròpia experiència per a realtizar l'estudi del rol del turista.estudi basat en 2 escales al mateix temps subdividies en diferents estats. Però per millorar l´estudi Chul-min Mo va incloure l'experiència satisfactòria o insatisfactòria del turista; si el turista viatge amb nens o no; etc. Les preferències dels turistes combinades amb els seus valors personals proporcionen més informació per desenvolupar una segmentació del mercat internacional turístic.

turisme oscur

Com marc d'interpretació del món, el turisme té la capacitat de convertir qualsevol tipus d'història, objecte, destinació o grup de persones en una entitat comercializable. Dita això de manera tan rotunda, caldria matisar: tot i que molts objectes i persones siguin difícils d'incorporar a un marc turístic, a la llarga el mercat assoleix que fins i tot el dolor, la mort, la sang, la fam, la desigualtat, la pobresa, puguin ser convertits en una proposta de viatge. I la lletra dels Dead Kennedys és un disparador per a aquest tipus d'acostament a una qüestió difícil per al viatger: el de la comercialització del dolor i la pobresa. Des de fa diversos anys, la pàgina Dark Tourism ve recopilant informació i anàlisi de diversos tipus de tours a la part més fosca i dolorosa de la història. Allotjada en els servidors de la universitat anglesa de Lancashire, es poden trobar referències a tours a camps de concentració, els llocs del Gulag soviètic, el Ground Zero de Nova York, les ruïnes de les zones més afectades per l'huracà Katrina, a presons, a camps de batalla, i altres llocs.

1ª Pràctica:tipus de turistes

Hi ha diferents tipus de turistes i per tant diferents atraccions. Es va fer un estudi amb enquestes a Chalkidiki a 86 participants britànics que viatjaren a aquesta regió de Grècia. Aquest estudi demostra que tots els turistes pensen que fan coses diferents a la resta dels turistes, però la veritat és que tots fan el mateix.
A partir d’aquest estudi s’han determiat 5 clusters:

-Herència cultural: es fa l’estudi a 18 participants dels 86. Tots ja havien estat a Grècia, i els interessava molt la seva cultura. La seva motivació és la naturalesa, la cultura i la historia de Grècia. El que volien aconseguir els 18 participants era experimentar la vida en Grècia. Tots s’informen a través de fulletons. Els visitants són famílies, i persones de la 3 edat.
-Ravers: Agafen a 18 participants per fer l’estudi. La motivació d’aquest grup és el plaer sexual,divertir-se i emborraxar-se. Els llocs de trobada solen ser la platja i clubs nocturns. Majoritàriamnet practiquen sexe amb altres turistes.
-Shirly Valentine: són 14 dones les que formen l’estudi d’aquest grup. Aquestes viatjaben amb amigues o soles i totes havien estat a Grècia. La seva motivació era trobar l’amor, una experiència romàntica, perquè tenen una imatge estereotipada de l’home grec. Volen trencar amb la rutina.
-Heliolatrous: La motivació dels 25 turistes enquestats és el sol i la platja. Es pasen una mitja de 7 hores al dia a la platja. Aquests ja havien estat a Grècia, però a chalkidiki no. Cap participant va fer les excursions que els oferien,només volien platja.
-Lord Byrontype: Varen enquestar a 11 tursites, aquests anaven sempre al mateix lloc, al mateix allotjament, restaurant...i coneixien i tenien bona relació amb els residents. I Els molesta que hi hagin molts turistes perque canvien la forma de vida del lloc.
Tourism motivation: l’entorn social del turista influeix en els motius per viatjar. Les expectatives dels turistes es veuen influenciades per les campanyes de màrketing.

Els estats d’ànim dels tursites són 3:
1-Necessitat d’escapar
2-Desig de plaer
3-Seguretat ontològica: gaudeixen del viatje sense preocupar-se de res.

El paper com a concepte sociològic:

El paper és el model de comportament d’un individu. Un cluster és l’activitat que fan els turistes, segons el comportamet d’aquests seran d’un cluster o d’un altre. Boorstin i Mccannells diuen que l’experiència turistica està programada i estardaritzada per la industria.

Conclusions

L’estudi demostra que els participants són turistes de massa, perquè estan motivats per escapar de la rutina, buscar plaer i la seguretat.