martes, 27 de noviembre de 2007

BODES ABORD!!

Ara ja et pots casar a l'aeroport!!!
Si t'agradaria tenir unes noces fora de lo normal, aquesta seria una manera de tenir-la. L'aeroport Schiphol d'Amsterdam aquest producte i sembla que la idea tindrà molt èxit. Les instal·lacions de l'aeroport ofereixen quatre opcions per a qui vulguin casar-se en aquest lloc d'alt vol.
La primera consisteix en casar-se en una sala de l'aeroport, situada en una torre amb molt bones vistes, i afegix la possibilitat de passar la nit en la terminal i agafar un avió al matí següent.

Altra oferta permet celebrar les noces en un avió antic DC-3 Dakota, que s'acompanya d'un petit trajecte per a 25 convidats.

Un tercer lot està dirigit als matrimonis més precipitats: sortir directament de viatge de nuvis una vegada conclogui la cerimònia.
I l'última opció dóna la possibilitat de celebrar l'enllaç en l'aeroport i posteriorment agafar un avió amb els convidats per a celebrar-lo en l'estranger i amb magnificència. Els directius de l'Aeroport han batejat aquesta idea menjo “Schipholweddings”.

El Schiphol no és l'únic aeroport que està comercialitzant aquest veta, en el d'Estocolm els casaments d'alt vol ja estan funcionant. Les diferents possibilitats es poden escollir i planejar a través d'internet (schipholweddings.nl) , a més l'empresa ha pensat fins i tot en el bescuit nupcial que també es pot encarregar juntament amb el paquet de serveis.

PLAN ESPECIAL DE ORDENACIÓN TURÍSTICA INSULAR DE LANZAROTE

Per veure més detalladament el treball del pla:
http://oget.wikispaces.com/TURISME

-Breu resum

Aquest pla afecta geogràficament la illa de Lanzarote. Concretament les zones turístiques de Charco del Palo (Haría y Teguise), Islas Homes (Teguise), Costa Teguise (Teguise), La Santa-Sport (Tinajo), Puerto del Carmen (Tías), Playa Blanca (Yaiza), Costa Sureste (Yaiza) i la Zona especial de Arrecife (Arrecife) .
L’objectiu del pla PET és pal·liar el problema del desenvolupament urbanístic,l’augment de zones turístiques, el qual afecta a la població i a la pèrdua de qualitat del l’entorn i vida. Per això l’objectiu és controlar aquest creixement,rehabilitar les zones madures, crear noves ofertes per potenciar la diferenciació a les zones ja consolidades, i rehabilitar i controlar l’edificació turística,la qual no es podrà dur a terme si no segueix la memòria ambiental per tal d’ afavorir a un menor impacte sobre el mediambient.

-Impressió general del pla

El pla proposa unes bones idees per afavorir al creixement turístic, l’aprofitament de zones turístiques, i la conservació de l’entorn. Segons la meva opinió, totes les destinacions turístiques haurien de fer o tenir un pla semblant en propostes, perquè si l’atractiu natural del lloc es perd com a conseqüència el turisme també. És important conservar bé el que és té en comptes d’ urbanitzar-ho tot i acabar amb els llocs naturals de la destinació.
L’estructura del pla és complicada, doncs per exemple no està ben definit en un punt quin és l’objectiu del pla. I no té línies estratègiques.


-Les tres coses que més us han agradat

En primer lloc, el que més m’agrada és la idea general del pla, remetent-me al que he dit abans és molt important rehabilitar les zones madures seguint un sistema mediambiental.
En segon lloc, m’agrada que facin un estudi del que s’havia aconseguit i de on es vol arribar amb el nou pla.
I per últim, la reconstrucció donarà treball a la gent resident i a nou vinguts, i es pretén fer augmentar la població de la zona d’Arrecife alhora que es millora l’oferta turística.

-Les tres coses que menys us han agradat

El pla no conté pressupostos. Per tant, sense una idea general de cap a on aniran les despeses o quina quantitat s’invertirà en cada proposta.

Altra aspecte negatiu és l’estructura del pla, és una mica complexa, no hi ha un ordre, i l’objectiu general s’ha d’extreure, vull dir que no n’hi ha un punt específic per als objectiu, per tant tornem al desordre. O per exemple no n’hi han estratègies. Si no es fan les estratègies el pla no es podrà dur a terme correctament.

I l’últim, és que no hi ha pressupostos,ni conclusions.


-Tres paraules que defineixen el pla

Plantejament, propostes i objectiu.

domingo, 25 de noviembre de 2007

La industria del turismo desvela en Londres sus últimas tendencias

He trobat un artícle que parla de les noves tendències del turisme....com hi han poques..xd
Posaré el que més interessa:
  • La Feria londinense constituye sobre todo un viaje por el planeta entero, concentrado en una superficie de 34.000 metros, donde con música, filmes, bailes, espectáculos y desgustaciones de productos regionales, los profesionales del sector promocionan sus regiones y nuevas formas de viajar.
    Entre estas nuevas tendencias del turismo mundial -que registró en el 2007 su cuarto año consecutivo de crecimiento- descolla el "turismo de la diáspora", con los inmigrantes regresando a sus países de origen en búsqueda de sus raíces, indica un informe publicado en la Feria.
    El documento destaca también "el turismo voluntario", donde los viajeros planifican sus viajes en torno a "objetivos humanitarios", y el "turismo decadente", inspirado en las exploraciones hedonistas de los ricos y célebres, rodeadas de lujo, alcohol, juegos, casinos
    .

És interessant el fet de fer un turisme decadent o no??és diferent, és més be una forma de "cotillear" una forma de vida.Però és una bona idea per explotar..., com el dark tourism. Amb tot es pot fer i crear turisme.

jueves, 25 de octubre de 2007

Resum tots els textos

Resum dels articles dels clusters.


Trobem moltes tipologies de clusters turistics per segons el motiu del viatge, la cultura, els valors...etc, i això depén del turisme que es faci i cadascun té els trets que els defineixen com a cluster.Les tipologies i mètodes destacats són els següents:

-Segons forma d’informació: es va fer un qüestionari per internet a istambul i els dos grups de busqueda d’infomació més utilitzada són els planificadors (estan oberts a més fonts d’informació com AAVV, familiars, amics..) i els exploradors(no necessiten tanta informació, i tampoc fan cas de familiars,mitjans de comunicació o d’altres fonts d’informació).


-Tipologies de la presa de decisió a l’hora de triar unes vacances: es fa un estudi a families,solters,grups d’amics i parelles, basant-se en les condicionants que afecten a l’hora de decidir el lloc de destí com l’entorn geogràfic, cultural i social.


-Efectes del turisme: Belize va ser una població influenciada pel turisme, modificant la forma i manera d’actuar dels residents. En aquesta regió es troben 3 grans tipus de turistes, el “developer tourist” que és el que compra un terreny i construeix instal·lacions turístiques, el “condo-tourist que és el jubilat d’un país benestant i “itinerant tourist” que és el que visita la zona en pocs dies. El mètode per aconseguir aquesta diferenciació va ser passar enquestes als habitants de la població.


-Els tres factors òptims per l’estudi del comportament turístic: La idea principal en la que es basa l’estudi, és que la població representa un rol determinat en funció de l’equilibri òptim entre tres funcions, els quals són;La familiaritat-estranyesa, estimulació-tranquilitat, estructura-independència.Pearce va desenvolupar 15 rols turístics, agrupats posteriorment en 5 clusters i posteriorment Gibson va disenyar una escala per determinar com s’inclouen els turistes dins aquests 15 rols:
Turista de sol i platja, Turista de nit, Antropologista, Arquiologista,Turista de masses organitzat,Turista d’aventura,Explorador,Turista de luxe, Turista espiritual,Turista de masses independent,Turista de classe alta,turista trotamundos,Turista de relax,Turista esportiu iTurista d’estudis.


-Turisme natural: es va fer un estudi a dos llocs amb activitats semblants, Tromso i Finmark. El primer lloc rebia mes persones adultes i el segon mçes joves. La metodología seguida per averiguar aquesta diferenciació de turistes va ser fer un questionari amb preguntes sobre perfils sociodemogràfics dels enquestats. Com per exemple l’edat, el gènere, els ingressos...etc, característiques dels viatges, els motius i les activitats del viatge.


-Turisme cultural: Els consumidors de cultura tenen diferents motivacions culturals. Hi ha diferents tipus de turistes culturals, però a EEUU i Canadà la majoria coincidien en:- econòmicament més foros i gasten més de vacances- Estan més temps en la destinació- Acostumen a allotjar-se en hotels i motels- Compren més- Són més intel·lectuals- Forma part del grup més dones que homes- Són d’edats avançades (pel babyboom).
La part més important del seu estudi és el resultat de l'enquesta realitzada a la gent preguntant sobre la seva motivació en la cultura, i aquests són els resultats:
Persones motivades per la cultura: 5% dels residents i un 15% dels tuistes
Persones motivades en part per la culura: 15% dels residents i 30% dels turistes
Persones accidentalment motivades per la cultura: 20% de cada classe
Persones a qui no els motiva la cultura: 40% dels residents i 15% dels turistes.

-L'estudi de Chul-min Mo,basat en l´­estudi de Cohen: Defineix les motivacions del turista per realitzar el viatge en:sociodemogràfiques, motivacions (negoci, oci....), activitats turístiques, experiències viscudes, formes de vida i valors.Els tipus de turista observats sçon: (organitzats de menor a major grau d'aventura): masses turistes organitzades,masses turistes individuals, explorador, rodamón (drifter). La metodologia que fa servir es basa en la d'altres autors i la seva pròpia experiència per a realtizar l'estudi del rol del turista.estudi basat en 2 escales al mateix temps subdividies en diferents estats. Però per millorar l´estudi Chul-min Mo va incloure l'experiència satisfactòria o insatisfactòria del turista; si el turista viatge amb nens o no; etc. Les preferències dels turistes combinades amb els seus valors personals proporcionen més informació per desenvolupar una segmentació del mercat internacional turístic.

lunes, 22 de octubre de 2007

turisme oscur

Com marc d'interpretació del món, el turisme té la capacitat de convertir qualsevol tipus d'història, objecte, destinació o grup de persones en una entitat comercializable. Dita això de manera tan rotunda, caldria matisar: tot i que molts objectes i persones siguin difícils d'incorporar a un marc turístic, a la llarga el mercat assoleix que fins i tot el dolor, la mort, la sang, la fam, la desigualtat, la pobresa, puguin ser convertits en una proposta de viatge. I la lletra dels Dead Kennedys és un disparador per a aquest tipus d'acostament a una qüestió difícil per al viatger: el de la comercialització del dolor i la pobresa. Des de fa diversos anys, la pàgina Dark Tourism ve recopilant informació i anàlisi de diversos tipus de tours a la part més fosca i dolorosa de la història. Allotjada en els servidors de la universitat anglesa de Lancashire, es poden trobar referències a tours a camps de concentració, els llocs del Gulag soviètic, el Ground Zero de Nova York, les ruïnes de les zones més afectades per l'huracà Katrina, a presons, a camps de batalla, i altres llocs.

jueves, 11 de octubre de 2007

1ª Pràctica:tipus de turistes

Hi ha diferents tipus de turistes i per tant diferents atraccions. Es va fer un estudi amb enquestes a Chalkidiki a 86 participants britànics que viatjaren a aquesta regió de Grècia. Aquest estudi demostra que tots els turistes pensen que fan coses diferents a la resta dels turistes, però la veritat és que tots fan el mateix.
A partir d’aquest estudi s’han determiat 5 clusters:

-Herència cultural: es fa l’estudi a 18 participants dels 86. Tots ja havien estat a Grècia, i els interessava molt la seva cultura. La seva motivació és la naturalesa, la cultura i la historia de Grècia. El que volien aconseguir els 18 participants era experimentar la vida en Grècia. Tots s’informen a través de fulletons. Els visitants són famílies, i persones de la 3 edat.
-Ravers: Agafen a 18 participants per fer l’estudi. La motivació d’aquest grup és el plaer sexual,divertir-se i emborraxar-se. Els llocs de trobada solen ser la platja i clubs nocturns. Majoritàriamnet practiquen sexe amb altres turistes.
-Shirly Valentine: són 14 dones les que formen l’estudi d’aquest grup. Aquestes viatjaben amb amigues o soles i totes havien estat a Grècia. La seva motivació era trobar l’amor, una experiència romàntica, perquè tenen una imatge estereotipada de l’home grec. Volen trencar amb la rutina.
-Heliolatrous: La motivació dels 25 turistes enquestats és el sol i la platja. Es pasen una mitja de 7 hores al dia a la platja. Aquests ja havien estat a Grècia, però a chalkidiki no. Cap participant va fer les excursions que els oferien,només volien platja.
-Lord Byrontype: Varen enquestar a 11 tursites, aquests anaven sempre al mateix lloc, al mateix allotjament, restaurant...i coneixien i tenien bona relació amb els residents. I Els molesta que hi hagin molts turistes perque canvien la forma de vida del lloc.
Tourism motivation: l’entorn social del turista influeix en els motius per viatjar. Les expectatives dels turistes es veuen influenciades per les campanyes de màrketing.

Els estats d’ànim dels tursites són 3:
1-Necessitat d’escapar
2-Desig de plaer
3-Seguretat ontològica: gaudeixen del viatje sense preocupar-se de res.
El paper com a concepte sociològic:

El paper és el model de comportament d’un individu. Un cluster és l’activitat que fan els turistes, segons el comportamet d’aquests seran d’un cluster o d’un altre. Boorstin i Mccannells diuen que l’experiència turistica està programada i estardaritzada per la industria.

Conclusions

L’estudi demostra que els participants són turistes de massa, perquè estan motivats per escapar de la rutina, buscar plaer i la seguretat.

lunes, 24 de septiembre de 2007

Ciutats

On més m'agradaria anar és a Paris,Bangkok,New york,Venecia,Hongkong,Pekin,Sydney,Berlin,Cuba,la Toscana.